La llengua catalana a l'era digital — Resum
El llenguatge és el mitjà principal de comunicació entre les persones. Ens permet expressar idees i sentiments, ens ajuda a aprendre i a ensenyar, és essencial per la vida, és el principal vehicle per transmetre la cultura i és un símbol de la nostra identitat cultural.
Atès el nivell de globalització de la nostra societat, han sorgit moltes formes de comunicar-nos fàcilment amb persones de tot el món. Per exemple, las noves tecnologies de la informació i la comunicació han permès el desenvolupament de xarxes socials que han fomentat i millorat la interacció entre persones de, virtualment, tots els països i cultures. També hem vist els últims anys grans moviments de persones que, per turisme o per migracions, viatgen a països estrangers, i pateixen dificultats de comunicació. La comunicació entre parlants de llengües diferents sovint es resol amb l’ús d’una llengua franca.
Els països d’Europa són un clar exemple de diversitat cultural i lingüística tot i que durant els últims seixanta anys, Europa ha anat convertint-se en una entitat política i econòmica ben definida. Això significa que, des del portuguès al polonès i des de l’italià fins al islandès, els ciutadans europeus es veuen inevitablement enfrontats amb desafiaments lingüístics també en la seva vida quotidiana, a més a més de en els ambients professionals, polítics i científics. Les institucions de la Unió Europea gasten al voltant de mil milions d’euros l’any per mantenir les seves polítiques de multilingüisme, és a dir, per traduir textos i oferir traducció i interpretació simultània en situacions de comunicacions orals. Però, en paral·lel, l’anglès esdevé la llengua franca per a la comunicació entre els ciutadans europeus.
Un altre exemple d’aquest escenari multilingüe el veiem a Espanya, on hi ha una llengua oficial, l’espanyol, també anomenat castellà, i tres llengües co-oficials a diferents territoris: el català, el gallec i el basc. Preservar el multilingüisme a Espanya no ha estat una tasca fàcil, i ha estat el resultat de un complex procés de protecció de la identitat cultural dintre i entre les diferents regions i pobles d’Espanya. De manera semblant a l’ús de l’anglès al cas d’Europa, la comunicació entre els ciutadans de diferent àrees d’Espanya, tot sovint passa per l’ús del castellà com a llengua franca.
En ambdós casos, l’europeu i l’espanyol, el multilingüisme és una herència cultural que ha de ser preservada. La globalització no hauria de ser un mecanisme que promogui l’abandonament de la nostra rica herència lingüística i cultural ni convidar-nos a abandonar l’ús de la nostra llengua materna a favor d’una altra. En un entorn de comunicació global, la societat ha de ser capaç de trobar maneres de comunicar-se amb la resta del món tot preservant la llengua dels ciutadans i, amb ella, la seva identitat cultural.
Per altra banda, en els últims anys hem viscut l'aparició d'un gran nombre d'aplicacions i utilitats relacionades amb les tecnologies de la informació i les comunicacions. Estem vivint l’inici de l'era digital, una etapa de transformació on, en qualsevol moment i en qualsevol lloc, per mitjà de petits ordinadors o telèfons intel·ligents, tenim accés al telèfon, internet, correu electrònic, cinema o música. La interacció amb aquests aparells és cada vegada més freqüent i més natural: mentre que les primeres aplicacions comercials eren comandades únicament per teclat, avui en dia, gràcies als avanços de les tecnologies de la llengua, podem usar la nostra pròpia veu i de forma bastant natural. Les més modernes tecnologies de la llengua, i la investigació lingüística associada, poden contribuir de forma crítica a eliminar les fronteres lingüístiques. Les tecnologies de la llengua, combinades amb dispositius i aplicacions intel·ligents, seran capaces en un futur no gaire llunyà d’ajudar als ciutadans a parlar i fer negocis els uns amb els altres també quan no parlin una llengua comuna. Eines com la traducció automàtica, el resum automàtic de converses i documents, la transcripció automàtica de discursos, el subtitulat i altres aplicacions generals d'accés automàtic a informació permetran, en un futur no gaire llunyà, que l'accés a la informació i a les comunicacions no estigui limitat a l'ús d'una llengua en particular, que no calgui una llengua franca.
Aquestes eines requereixen, però, de l'aplicació conjunta de diferents tecnologies de la llengua (reconeixement de veu, síntesi de veu, traductors, analitzadors gramaticals i analitzadors semàntics entre d'altres) i recursos lingüístics apropiats (corpus orals i textuals, gramàtiques, etc.). Ja als anys setanta, la Unió Europea va adonar-se de la importància de les tecnologies de la llengua com a motor de la unitat europea, i ha anat finançant diferents projectes en aquest àmbit. Al mateix temps, i gràcies a diferents projectes nacionals i autonòmics s’han generat recursos valuosos en diferents països europeus i especialment al nostre. Malauradament, mai encara no s’ha plantejat una acció d’esforços concertats que doni suport a un mercat europeu d’aplicacions lingüístiques, en totes les llengües d’Europa, que equilibri l’oferta liderada actualment per empreses nord-americanes que difícilment invertiran en les nostres llengües, perquè tenen un nombre relativament reduït de parlants i poca implantació internacional.
Aquest volum, part d’una sèrie de llibres blancs sobre els idiomes europeus en l’era digital, mostra una anàlisi detallada del estat de les tecnologies de la llengua, el recursos lingüístics disponibles i les aplicacions mes rellevants per el català. Catalunya ha fet un esforç important per no quedar marginada en aquest àmbit tecnològic. Actualment, es poden trobar un nombre important de productes, tecnologies i recursos dissenyats per a la llengua catalana. Són, entre d’altres, eines de síntesi i reconeixement de la parla, correcció ortogràfica i gramatical, resum automàtic de textos i també diferents aplicacions per a la traducció automàtica no únicament entre espanyol i català, sinó també entre el català i altres llengües.
Com demostra aquesta sèrie de llibres blancs, hi ha una diferència significativa entre els països i les seves llengües pel que fa a l’estat de disponibilitat d’aplicacions basades en tecnologies de la llengua. Una de les principals conclusions que es pot extreure de la comparació entre llengües és que el català és una de les llengües europees que, tot i que encara necessita de més suport per a poder oferir solucions que cobreixin les necessitats de tots els casos de la vida real, té un gran potencial per aconseguir una posició destacada pel que fa a l’aplicació d’aquesta important àrea tecnològica.
